Col·laboradors

  • Marc Duran

    Marc Duran (Mataró, 1973) fotògraf multidisciplinar. Combina fotografia d’autor amb encàrrecs industrials. Col·laboracions gràfiques a El País, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Diumenge AVUI, Sport, El Punt, Interviu, Descobrir Catalunya, La Fotografía actual, etc. http://marcduran.mifotoblog.com/

  • Marc Julian

    Marc Julian (Esse, 1962). Dissenyador gràfic i maquetista. Ha treballat per a diverses editorials, institucions i revistes, com ara Oceano, McGraw Hill i Ecomunicación. Per a Edicions DAU, ha col·laborat en la "Crònica de la Guerra Civil a Catalunya".

  • Montserrat Catalán Benavent

    Montserrat Catalán Benavent (Barcelona, 1951). Secretària del president Tarradellas des de 1977 al 1988 i de la Sra. Antònia Macià des de 1988 al 2001. Directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet. Ha col·laborat en la publicació dels següents llibres de Josep Tarradellas: 'Declaracions de Josep Tarradellas; Articles, pròlegs i discursos'; 'Dos mesos i mig al Departament de Cultura'; 'La Indústria de Guerra a Catalunya'; 'Conferències pronunciades per Josep Tarradellas a la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo i a l'Ateneu de Maó';'Tarradellas o la reivindicació de la memòria' i 'Crònica de la guerra civil a Catalunya', on ha estat responsable de l'índex alfabètic i la transcripció, entre d'altres. Ha escrit diversos articles sobre l’Arxiu Tarradellas.

  • Perejaume

    Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) pintor, poeta i assagista. Verdaguerià. Entre la seva obra destaquen les exposicions Postaler (1984) o Deixar de fer una exposició (1999), i els llibres Oïsme (1998), Obreda (2003) o L’obra i la por(2007). El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya.

  • Toni Miserachs

    Toni Miserachs (Barcelona, 1942). Dissenyadora gràfica. Va estar durant trenta anys estretament vinculada a l’Escola Eina de disseny i art. Membre fundadora de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals). Ha treballat, entre d’altres, per a l’Assemblea de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i diverses editorials com Edhasa, Lumen, Llibres del Mall, Enciclopèdia Catalana, Edicions 62 i l’Avenç.

  • Tiro el DAU i em surten flors de flors intactes

    Blanca Llum Vidal

  • "Un cop de DAUs no abolirà mai l’atzar"

    Stéphane Mallarmé

  • "Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota (…) Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als DAUs, a veure què treia cadascú"

    Evangelista Marc, Nou Testament

  • "Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de DAUs vos acompararé"

    Ausiàs March

  • DAU: peça cúbica d'os, de vori o de fusta, que porta marcat a cada cara un nombre des de l'u fins al sis, i serveix per a treure sort en diferents jocs d'atzar

    Diccionari Alcover-Moll

  • "Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Es digueren entre ells: No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als DAUs la meva roba."

    Evangeli de Joan

  • DAU fals: dau que pesa més d'una banda que de l'altra, de tal manera que en tirar-lo doni més sovint un nombre favorable al jugador que el maneja.

    Diccionari Alcover-Moll

  • "Com d'un traydor d'ell vos guardau, car ab fals DAU lo marit juga, fique'l quant puga; del sis feu quatre; sos DAUs rebatre bé sapiau"

    Jaume Roig

  • "Era goliard, bevedor, jugador i metedor de mals DAUs"

    Giovanni Boccaccio

  • Tirar el DAU: resoldre una cosa definitivament, vencent la indecisió.

    Dita popular

  • Estar com un DAU: estar una cosa ben arreglada i ajustada de en totes les parts.

    Dita popular

  • Mudar-se els DAUs: canviar l'estat de les coses, les circumstàncies.

    Dita popular

  • Tenir el DAU: tenir en les mans el poder sense limitacions.

    Dita popular

  • Deixar el DAU: deixar el poder en mans d'altri.

    Dita popular

  • Ficar-se en DAUs: posar-se en coses en què valdria més no posar-se.

    Dita popular

  • Segons com pinta el DAU: segons com ve la sort o com es presenten les circumstàncies.

    Dita popular

  • Estar a un tomb de DAU: estar a punt, en perill imminent.

    Dita popular

  • El millor dels DAUs és no jugar-los

    Dita popular

Lloc web realitzat per Whads | Accent S.L. amb woost CMS