Autors
-
Roger Alier i Aixalà
Nascut de pares catalans a Veneçuela, el 28 de juliol de 1941. Va estudiar en anglès i holandès a Batavia/Djakarta, a les Índies holandeses orientals, el batxillerat a Barcelona i es va llicenciar en Història moderna a la universitat de Barcelona, amb premis extraordinaris de llicenciatura i doctorat, aquest amb la tesi L'òpera a la Barcelona del segle XVIII, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans el 1990.
-
Marcel Barrera
Quan a la dècada dels anys 70 era un infant, anava embadalit a tots els circs que s'instal·laven a la cantonada del carrer Aragó amb la Meridiana de Barcelona, molt a prop de casa seva.
-
Anton M. Espadaler
És professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona i articulista. Llicenciat en dret i Doctor en filologia romànica. Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura medieval i moderna. Entre els seus llibres destaquen Una reina per a Curial (Quaderns Crema), sobre la novel·la del segle XV Curial e Güelfa; una Història de la literatura catalana (Barcanova), publicada també en castellà (Taurus), i el recull d'articles de premsa Estiu tot l'any (Quaderns Crema).
-
Jordi Graupera
Llicenciat en filosofia per la Universitat Ramon Llull, ha col· laborat en diferents mitjans de comunicació des de 1999: El Mundo, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, Cadena Ser, Rac-1, Com Ràdio i diverses revistes i butlletins digitals. Actualment és columnista del diari Avui i de elsingulardigital.cat.
-
Tomás Guasch
Sotsdirector i delegat a Catalunya del Diari AS, col.labora en els programes Carrusel Deportivo i El Larguero de la Cadena SER, Versió RAC-1, la Sexta, Aragón TV i a la revista DT. Va a començar a escriure a les desaparegudes publicacions badalonines Eco Badalonés i El Besós.
-
Carles Serrat
El primer record clar que conserva és l'incendi d'una nau industrial al seu carrer, al barri de la Font de la Guatlla, a principis del 1964. És periodista -llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984-, guionista i editor. Des del 1979 ha treballat en la premsa escrita (El Noticiero Universal, El Temps, La Vanguardia), la ràdio (Ràdio 4, RNE) i la televisió (informatius de TVE a Catalunya).
-
Roger Albinyana
Llicenciat en economia i en administració i direcció d'empreses per la UPF i la UOC. Va ser vicesecretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya i president de la Joventut Liberal Europea. A Convergència Democràtica de Catalunya és conseller nacional des del 2000. Actualment dirigeix la Fundació privada Cercle d'Estudis Sobiranistes. És patró de la Fundació Catalunya Oberta.
-
Gisela Pairó
Llicenciada en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt i La Vanguardia.
-
Josep Tarradellas
En crear-se l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) n'esdevingué secretari general. Fou elegit diputat al parlament espanyol (1931-33) i diputat al Parlament català (1932). Fou conseller de governació amb el president Macià. Durant la Guerra Civil va ser conseller Primer, de Serveis Públics, d'Economia i de Cultura. A més, va presidir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el Consell d'Economia i el Comitè d'Indústries de Guerra.
-
Víctor Hurtado
Economista i Doctor en Ha. Medieval. Des de l'any 1985 s'ha especialitzat en cartografia històrica que l'ha dut a publicar nombrosos atles en les principals editorials del país i de l'estranger i especialment, amb Jordi Bolòs, l'Atles de la Catalunya carolíngia (6 vols.) Amb la seva tesi doctoral Els Mitjavila: una història de mercaders en la Barcelona del segle XIV va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona (2007).
-
Antoni Segura
Catedràtic d'Història Contemporània i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en món actual i conflictes, entre les seves obres recents destaquen: Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya (7 volums) amb Rafael Aracil i Andreu Mayayo (2001-2006); República! Cartells i cartellistes. 1931-1939 (2006); Espai, art i memòria: el Pavelló de la República. París 1937, Barcelona 2007 (2008) i Euskadi: crònica d'una desesperança (2009).
-
Joan Villarroya
Catedràtic d'Història Contemporània, especialitzat en història militar, Guerra Civil i franquisme. Les seves publicacions principals: Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1981), La Guerra Civil a Badalona (1985), Violència i repressió a la reraguarda catalana. 1936-1939 (2 volums) amb JM Solé i Sabaté (1989-1990), Víctimas de la Guerra Civil (1999), España en llamas amb JM Solé i Sabaté (2003).
-
Biel Barnils Carrera
Ha treballat a la televisió i en l'àmbit de la gestió cultural. Ha organitzat múltiples recitals poètics, en què també ha participat, entre els quals destaquen Poesia als parcs. Les veus de la natura, a l'Alguer (Sardenya), i totes les edicions de l'After hours poètic en el marc del Festival de Poesia de Sant Cugat. Des que viu a Torelló fa de llibreter a La Tralla de Vic, on coordina un club de lectura de poesia. Dirigeix la secció 'El poeta del mes' a la revista electrònica Ciutatoci (ciutatoci.com). Ha col·laborat, i en alguns casos segueix col·laborant, en les revistes paperdevidre.com, Literata (literata.cat) i en diversos mitjans de comunicació de la comarca d'Osona.
Va formar part de La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català (Cossetània Edicions), i des de fa més de cinc anys actualitza, cada setmana del món, el seu blog literari, Tinta xinesa (tintaxinesa.blogspot.com). -
Comitè de Mílicies Antifeixistes
Organisme revolucionari que es va fer càrrec de l'ordre públic i el front de guerra a Catalunya entre juliol i setembre de 1936, a banda d'implusar la col·lectivització de l'economia. Creat a iniciativa de la CNT, el seu cap visible era l'anarquista Joan García Oliver. En formaven part CNT, FAI, UGT, ERC, PSUC, POUM, UR i ACR.
-
Govern de la Generalitat
Institució de govern de Catalunya des de 1359. Els seus presidents durant el segle XX foren: Francesc Macià (1931-1933), Lluís Companys (1933-1940), Josep Irla (1940-1954), Josep Tarradellas (1954-1980) i Jordi Pujol (1980-2003).
