Autors

  • Roger Alier i Aixalà

    Nascut de pares catalans a Veneçuela, el 28 de juliol de 1941. Va estudiar en anglès i holandès a Batavia/Djakarta, a les Índies holandeses orientals, el batxillerat a Barcelona i es va llicenciar en Història moderna a la universitat de Barcelona, amb premis extraordinaris de llicenciatura i doctorat, aquest amb la tesi L'òpera a la Barcelona del segle XVIII, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans el 1990.

  • Marcel Barrera

    Quan a la dècada dels anys 70 era un infant, anava embadalit a tots els circs que s'instal·laven a la cantonada del carrer Aragó amb la Meridiana de Barcelona, molt a prop de casa seva.

    El seu blog és:http://blocs.mesvilaweb.cat/Marcel

  • Anton M. Espadaler

    És professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona i articulista. Llicenciat en dret i Doctor en filologia romànica. Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura medieval i moderna. Entre els seus llibres destaquen Una reina per a Curial (Quaderns Crema), sobre la novel·la del segle XV Curial e Güelfa; una Història de la literatura catalana (Barcanova), publicada també en castellà (Taurus), i el recull d'articles de premsa Estiu tot l'any (Quaderns Crema).

  • Jordi Graupera

    Llicenciat en filosofia per la Universitat Ramon Llull, ha col· laborat en diferents mitjans de comunicació des de 1999: El Mundo, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, Cadena Ser, Rac-1, Com Ràdio i diverses revistes i butlletins digitals. Actualment és columnista del diari La Vanguardia i de elsingulardigital.cat.

    El seu blog és: http://jordigraupera.cat/

  • Tomás Guasch

    Sotsdirector i delegat a Catalunya del Diari AS, col.labora en els programes Carrusel Deportivo i El Larguero de la Cadena SER, Versió RAC-1, la Sexta, Aragón TV i a la revista DT. Va a començar a escriure a les desaparegudes publicacions badalonines Eco Badalonés i El Besós.

  • Carles Serrat

    El primer record clar que conserva és l'incendi d'una nau industrial al seu carrer, al barri de la Font de la Guatlla, a principis del 1964. És periodista -llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984-, guionista i editor. Des del 1979 ha treballat en la premsa escrita (El Noticiero Universal, El Temps, La Vanguardia), la ràdio (Ràdio 4, RNE) i la televisió (informatius de TVE a Catalunya).

  • Roger Albinyana

    Llicenciat en economia i en administració i direcció d'empreses per la UPF i la UOC. Va ser vicesecretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya i president de la Joventut Liberal Europea. A Convergència Democràtica de Catalunya és conseller nacional des del 2000. Actualment és Secretari d'Afers Exteriros del govern de la Generalitat.

  • Gisela Pairó

    Llicenciada en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt i La Vanguardia.

  • Josep Tarradellas

    En crear-se l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) n'esdevingué secretari general. Fou elegit diputat al parlament espanyol (1931-33) i diputat al Parlament català (1932). Fou conseller de governació amb el president Macià. Durant la Guerra Civil va ser conseller Primer, de Serveis Públics, d'Economia i de Cultura. A més, va presidir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el Consell d'Economia i el Comitè d'Indústries de Guerra.

  • Víctor Hurtado

    Economista i Doctor en Ha. Medieval. Des de l'any 1985 s'ha especialitzat en cartografia històrica que l'ha dut a publicar nombrosos atles en les principals editorials del país i de l'estranger i especialment, amb Jordi Bolòs, l'Atles de la Catalunya carolíngia (6 vols.) Amb la seva tesi doctoral Els Mitjavila: una història de mercaders en la Barcelona del segle XIV va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona (2007).

  • Antoni Segura

    Catedràtic d'Història Contemporània i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en món actual i conflictes, entre les seves obres recents destaquen: Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya (7 volums) amb Rafael Aracil i Andreu Mayayo (2001-2006); República! Cartells i cartellistes. 1931-1939 (2006); Espai, art i memòria: el Pavelló de la República. París 1937, Barcelona 2007 (2008) i Euskadi: crònica d'una desesperança (2009).

  • Joan Villarroya

    Catedràtic d'Història Contemporània, especialitzat en història militar, Guerra Civil i franquisme. Les seves publicacions principals: Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1981), La Guerra Civil a Badalona (1985), Violència i repressió a la reraguarda catalana. 1936-1939 (2 volums) amb JM Solé i Sabaté (1989-1990), Víctimas de la Guerra Civil (1999), España en llamas amb JM Solé i Sabaté (2003). 

  • Biel Barnils Carrera

    Ha treballat a la televisió i en l'àmbit de la gestió cultural. Ha organitzat múltiples recitals poètics, en què també ha participat, entre els quals destaquen Poesia als parcs. Les veus de la natura, a l'Alguer (Sardenya), i totes les edicions de l'After hours poètic en el marc del Festival de Poesia de Sant Cugat. Des que viu a Torelló fa de llibreter a La Tralla de Vic, on coordina un club de lectura de poesia. Dirigeix la secció 'El poeta del mes' a la revista electrònica Ciutatoci (ciutatoci.com). Ha col·laborat, i en alguns casos segueix col·laborant, en les revistes paperdevidre.com, Literata (literata.cat) i en diversos mitjans de comunicació de la comarca d'Osona.
    Va formar part de La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català (Cossetània Edicions), i des de fa més de cinc anys actualitza, cada setmana del món, el seu blog literari.

    El seu blog és: http://tintaxinesa.blogspot.com/

  • Comitè de Mílicies Antifeixistes

    Organisme revolucionari que es va fer càrrec de l'ordre públic i el front de guerra a Catalunya entre juliol i setembre de 1936, a banda d'implusar la col·lectivització de l'economia. Creat a iniciativa de la CNT, el seu cap visible era l'anarquista Joan García Oliver. En formaven part CNT, FAI, UGT, ERC, PSUC, POUM, UR i ACR.

  • Govern de la Generalitat

    Institució de govern de Catalunya des de 1359. Els seus presidents durant el segle XX foren: Francesc Macià (1931-1933), Lluís Companys (1933-1940), Josep Irla (1940-1954), Josep Tarradellas (1954-1980) i Jordi Pujol (1980-2003).

  • Josep Antoni Pozo González

    És doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002). És autor de diferents treballs sobre la Revolució i la Guerra Civil de 1936-1939, entre els quals destaquen 'El Comitè Local de Defensa (juliol-octubre 1936)', a 'La República i la Guerra Civil a Sabadell (1987)'; 'Els milicians molinencs: la centúria 33', a Guerra Civil i Franquisme a Molins de Rei (2001); 'La crisis y la recomposición del Estado en la España republicana, a partir del ejemplo catalán', a 'Historia y Política' (2006) i 'Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936. El Gobierno de la Generalidad ante el Comité Central de Milicias Antifascistas y los diversos poderes revolucionarios locales (2012).

     

  • Eulàlia Tort

    És periodista i treballa en el món del llibre i els mitjans de comunicació. Especialitzada en les relacions entre cultura i religió, és llicenciada en Ciències de la Comunicació i en Humanitats per la Universitat Ramon Llull. Té la diplomatura en Ciències Religioses per l'ISCREB i el Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en diferents mitjans de ràdio i premsa escrita, entre ells Foc Nou i El Ciervo. Actualment és guionista a TV3 i redactora de la revista de diàleg interreligiós Dialogal.

    El seu blog és http://eulaliatort.blogspot.com.es/ 

  • Josep Lluís Martín Ramos

    Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva principal línia de recerca s'ha centrat en la història del marxisme polític i de manera molt particular el PSUC. En els últims anys està treballant en la història de la Guerra Civil a Catalunya. Ha estat codirector de la revista L'Avenç i director de la revista Historiar.

  • Joan Esculies

    Doctorand de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres. Llicenciat en Periodisme i en Biologia. En l'àmbit de no-ficció ha publicat Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011) i 1714. La guerra de Successió (2008), junt a l'historiador Joaquim Albareda. En l'àmbit de ficció ha publicat Contes Bàrbars (2009); Tràilers (2006), premi Mercè Rodoreda de contes 2005 i L'ocell de la pluja (2003), premi de narrativa Ciutat d'Elx 2002. Més informació: www.joanesculies.com

  • Laia Altarriba

    Periodista. Forma part de la junta del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha realitzat informes per Mèdia.cat analitzant la
    situació dels mitjans de comunicació als Països Catalans. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, ARA, L'Accent, Enderrock, Catalan
    International View, Catalunya, Capçalera, Gara i Berria.

  • Iago Otero

    És llicenciat i doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa a la Universitat Humboldt de Berlín. Argumenta que la ideologia del creixement econòmic és l'origen dels problemes ecològics i socials i és partidari del decreixement.

  • Itziar González

    Viu a Ciutat Vella i és arquitecta. Ha estat regidora electa del districte de Ciutat Vella de Barcelona (2007-2010). És membre fundadora de dues associacions amb voluntat de construir nova política: Grup Impulsor de Parlament Ciutadà i Institut Cartogràfic de la ReVolta.

  • Teresa Forcades

    És monja del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Va néixer a Barcelona (1966) i va estudiar medicina en aquesta ciutat. L'any 1992 va marxar a els EUA on va realitzar l'especialitat de medicina interna a la universitat de Nova York a Buffalo i el Master of Divinity a la universitat d'Harvard. Va entrar al monestir l'any 1997. Es va doctorar en Salut Pública al 2004 i en Teologia Fonamental al 2008 amb una tesi sobre el concepte de persona en la teologia trinitaria clàssica en relació amb la noció moderna de llibertat com a autodeterminació.

    La seva pàgina és http://teresaforcades.com/

  • Tiro el DAU i em surten flors de flors intactes

    Blanca Llum Vidal

  • "Un cop de DAUs no abolirà mai l’atzar"

    Stéphane Mallarmé

  • "Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota (…) Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als DAUs, a veure què treia cadascú"

    Evangelista Marc, Nou Testament

  • "Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de DAUs vos acompararé"

    Ausiàs March

  • DAU: peça cúbica d'os, de vori o de fusta, que porta marcat a cada cara un nombre des de l'u fins al sis, i serveix per a treure sort en diferents jocs d'atzar

    Diccionari Alcover-Moll

  • "Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Es digueren entre ells: No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als DAUs la meva roba."

    Evangeli de Joan

  • DAU fals: dau que pesa més d'una banda que de l'altra, de tal manera que en tirar-lo doni més sovint un nombre favorable al jugador que el maneja.

    Diccionari Alcover-Moll

  • "Com d'un traydor d'ell vos guardau, car ab fals DAU lo marit juga, fique'l quant puga; del sis feu quatre; sos DAUs rebatre bé sapiau"

    Jaume Roig

  • "Era goliard, bevedor, jugador i metedor de mals DAUs"

    Giovanni Boccaccio

  • Tirar el DAU: resoldre una cosa definitivament, vencent la indecisió.

    Dita popular

  • Estar com un DAU: estar una cosa ben arreglada i ajustada de en totes les parts.

    Dita popular

  • Mudar-se els DAUs: canviar l'estat de les coses, les circumstàncies.

    Dita popular

  • Tenir el DAU: tenir en les mans el poder sense limitacions.

    Dita popular

  • Deixar el DAU: deixar el poder en mans d'altri.

    Dita popular

  • Ficar-se en DAUs: posar-se en coses en què valdria més no posar-se.

    Dita popular

  • Segons com pinta el DAU: segons com ve la sort o com es presenten les circumstàncies.

    Dita popular

  • Estar a un tomb de DAU: estar a punt, en perill imminent.

    Dita popular

  • El millor dels DAUs és no jugar-los

    Dita popular

Lloc web realitzat per Whads | Accent S.L. amb woost CMS