Autors

  • Roger Alier foto

    Roger Alier i Aixalà

    Nascut de pares catalans a Veneçuela, el 28 de juliol de 1941. Va estudiar en anglès i holandès a Batavia/Djakarta, a les Índies holandeses orientals, el batxillerat a Barcelona i es va llicenciar en Història moderna a la universitat de Barcelona, amb premis extraordinaris de llicenciatura i doctorat, aquest amb la tesi L'òpera a la Barcelona del segle XVIII, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans el 1990.

  • Marcel Barrera

    Marcel Barrera

    Quan a la dècada dels anys 70 era un infant, anava embadalit a tots els circs que s'instal·laven a la cantonada del carrer Aragó amb la Meridiana de Barcelona, molt a prop de casa seva.

  • Espadaler

    Anton M. Espadaler

    És professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona i articulista. Llicenciat en dret i Doctor en filologia romànica. Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura medieval i moderna. Entre els seus llibres destaquen Una reina per a Curial (Quaderns Crema), sobre la novel·la del segle XV Curial e Güelfa; una Història de la literatura catalana (Barcanova), publicada també en castellà (Taurus), i el recull d'articles de premsa Estiu tot l'any (Quaderns Crema).

  • Jordi Graupera

    Jordi Graupera

    Llicenciat en filosofia per la Universitat Ramon Llull, ha col· laborat en diferents mitjans de comunicació des de 1999: El Mundo, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, Cadena Ser, Rac-1, Com Ràdio i diverses revistes i butlletins digitals. Actualment és columnista del diari Avui i de elsingulardigital.cat.

  • Tomás Guasch

    Sotsdirector i delegat a Catalunya del Diari AS, col.labora en els programes Carrusel Deportivo i El Larguero de la Cadena SER, Versió RAC-1, la Sexta, Aragón TV i a la revista DT. Va a començar a escriure a les desaparegudes publicacions badalonines Eco Badalonés i El Besós.

  • Carles Serrat DAU

    Carles Serrat

    El primer record clar que conserva és l'incendi d'una nau industrial al seu carrer, al barri de la Font de la Guatlla, a principis del 1964. És periodista -llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984-, guionista i editor. Des del 1979 ha treballat en la premsa escrita (El Noticiero Universal, El Temps, La Vanguardia), la ràdio (Ràdio 4, RNE) i la televisió (informatius de TVE a Catalunya).

  • Roger Albinyana

    Llicenciat en economia i en administració i direcció d'empreses per la UPF i la UOC. Va ser vicesecretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya i president de la Joventut Liberal Europea. A Convergència Democràtica de Catalunya és conseller nacional des del 2000. Actualment dirigeix la Fundació privada Cercle d'Estudis Sobiranistes. És patró de la Fundació Catalunya Oberta.

  • Gisela Pairó

    Gisela Pairó

    Llicenciada en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt i La Vanguardia.

  • Tarradellas (Arxiu Montserrat Tarradellas)

    Josep Tarradellas

    En crear-se l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) n'esdevingué secretari general. Fou elegit diputat al parlament espanyol (1931-33) i diputat al Parlament català (1932). Fou conseller de governació amb el president Macià. Durant la Guerra Civil va ser conseller Primer, de Serveis Públics, d'Economia i de Cultura. A més, va presidir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el Consell d'Economia i el Comitè d'Indústries de Guerra.

  • Víctor Hurtado

    Economista i Doctor en Ha. Medieval. Des de l'any 1985 s'ha especialitzat en cartografia històrica que l'ha dut a publicar nombrosos atles en les principals editorials del país i de l'estranger i especialment, amb Jordi Bolòs, l'Atles de la Catalunya carolíngia (6 vols.) Amb la seva tesi doctoral Els Mitjavila: una història de mercaders en la Barcelona del segle XIV va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona (2007).

  • Antoni Segura

    Catedràtic d'Història Contemporània i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en món actual i conflictes, entre les seves obres recents destaquen: Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya (7 volums) amb Rafael Aracil i Andreu Mayayo (2001-2006); República! Cartells i cartellistes. 1931-1939 (2006); Espai, art i memòria: el Pavelló de la República. París 1937, Barcelona 2007 (2008) i Euskadi: crònica d'una desesperança (2009).

  • Joan Villarroya

    Catedràtic d'Història Contemporània, especialitzat en història militar, Guerra Civil i franquisme. Les seves publicacions principals: Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1981), La Guerra Civil a Badalona (1985), Violència i repressió a la reraguarda catalana. 1936-1939 (2 volums) amb JM Solé i Sabaté (1989-1990), Víctimas de la Guerra Civil (1999), España en llamas amb JM Solé i Sabaté (2003). 

  • Tiro el DAU i em surten flors de flors intactes

    Blanca Llum Vidal

  • "Un cop de DAUs no abolirà mai l’atzar"

    Stéphane Mallarmé

  • "Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de DAUs vos acompararé"

    Ausiàs March

  • DAU: peça cúbica d'os, de vori o de fusta, que porta marcat a cada cara un nombre des de l'u fins al sis, i serveix per a treure sort en diferents jocs d'atzar

    Diccionari Alcover-Moll

  • DAU fals: dau que pesa més d'una banda que de l'altra, de tal manera que en tirar-lo doni més sovint un nombre favorable al jugador que el maneja.

    Diccionari Alcover-Moll

  • "Com d'un traydor d'ell vos guardau, car ab fals DAU lo marit juga, fique'l quant puga; del sis feu quatre; sos DAUs rebatre bé sapiau"

    Jaume Roig

  • "Era goliard, bevedor, jugador i metedor de mals DAUs"

    Giovanni Boccaccio

  • Tirar el DAU: resoldre una cosa definitivament, vencent la indecisió.

    Dita popular

  • Estar com un DAU: estar una cosa ben arreglada i ajustada de en totes les parts.

    Dita popular

  • Mudar-se els DAUs: canviar l'estat de les coses, les circumstàncies.

    Dita popular

  • Tenir el DAU: tenir en les mans el poder sense limitacions.

    Dita popular

  • Deixar el DAU: deixar el poder en mans d'altri.

    Dita popular

  • Ficar-se en DAUs: posar-se en coses en què valdria més no posar-se.

    Dita popular

  • Segons com pinta el DAU: segons com ve la sort o com es presenten les circumstàncies.

    Dita popular

  • Estar a un tomb de DAU: estar a punt, en perill imminent.

    Dita popular

  • El millor dels DAUs és no jugar-los

    Dita popular

Lloc web realitzat per Whads | Accent S.L. amb woost CMS