Josep Tarradellas

Cervelló, 1899-1988

En crear-se l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) n'esdevingué secretari general. Fou elegit diputat al parlament espanyol (1931-33) i diputat al Parlament català (1932). Fou conseller de governació amb el president Macià. Durant la Guerra Civil va ser conseller Primer, de Serveis Públics, d'Economia i de Cultura. A més, va presidir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el Consell d'Economia i el Comitè d'Indústries de Guerra.

Entre la seva obra es pot esmentar el Decret de col·lectivitzacions i control obrer; la formació d'una indústria de guerra que permetés subministrar armament i munició al front; els anomenats decrets de S'Agaró. S'exilià pel febrer del 1939 i residí a França i Suïsssa. El 1944 rebutjà el càrrec de ministre en el govern de la República Espanyola a l'exili. El dia 7 d'agost del 1954 fou elegit president de la Generalitat a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic. Renuncià a formar govern i fixà la residència a França, a la finca de Clos de Mosny, a Saint-Martin-le-Beau. Tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Nomenat president de la Generalitat provisional per designi reial, amb l'acord dels partits polítics catalans majoritaris, formà el primer Consell Executiu de la Generalitat. El maig de 1980 investí Jordi Pujol com a com a successor seu en la presidència. Aquell any cedí al monestir de Poblet el seu arxiu, a cura de la Fundació Montserrat Tarradellas i Macià.

• Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Monestir de Poblet

• 09/07/2009

  Biografia política de Josep Tarradellas. Fundació Josep Irla